MISSATGE
Xiqueta, dolça xiqueta,
mon ànima, mig desfeta,
endreçar-te un record vol:
qui te'l durà? L'oroneta,
la merla o el rossinyol?
Lo rossinyol, trist amant,
és, com jo, tendre i constant; mes no m'aprofita a mi,
perquè, del vespre al matí,
se li'n passa el temps cantant.
És la merla prompta i viva;
mes donar crèdit no es pot
a un aucell que va a la briva,
i amb sa riseta joliva
se burla sempre de tot.
Vol seguit i ala lleugera
té l'oronell, llest i viu;
mes oblidar-se poguera
de l'encàrrec que li fera,
buscant brins per a son niu.
Xiqueta dels cabells d'or!
Pense que serà millor,
per a que no es perda el viatge,
encomanar-li el missatge
a un gran sospir del meu cor.
A un sospir ardent i tendre,
que son propi foc s'endú;
i al que no li cal dependre
lo camí que ha de mamprendre:
el sap millor que ningú!
Molt millor que l'oroneta,
la merla i el rossinyol;
i anirà sempre via dreta,
i sols pararà, xiqueta,
en la teua ànima el vol.
Teodor Llorente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada