Ens quedarem de braços creuats?

Sembla que a València els alumnes ja no tenen dret ni a manifestar-se. No és suficient en privar-los d’una educació digna. No en tenien prou amb passar fred a classe. No en tenien prou amb unes aules cada vegada més plenes i on el professor no pot atendre les seves necessitats. No en tenien prou amb les aules prefabricades que s’inunden quan cauen quatre gotes. Ara també han perdut el dret a manifestar-se. Han perdut el dret a demanar el que és el seu dret. Perquè l’educació és un dret universal que recull la nostra constitució. Perquè la nostra educació és el nostre futur. Perquè sense educació no caminem endavant. Perquè si en aquest món hem caminat una mica endavant és gràcies a l’educació. Perquè sense educació som simples animals fàcilment manipulables i sense llibertat. Perquè sense l’educació l’explotació dels rics sobre els pobres es pot continuar perpetuant.

Les forces de l’estat com la policia nacional, per no dir les forces repressives del poder, tenen la funció de mantenir l’ordre i la llei. Però en algunes ocasions ens fan pensar tot el contrari. Només cal fer una simple recerca a Internet posant “Carga policial en el Lluís Vives” per veure la brutalitat policial contra ciutadans. Les imatges em recorden la popular festa valenciana de “Bous al carrer”, on la gent corre davant del toro buscant refugi darrere de les tanques. En aquest cas els perseguits són els mateixos però els perseguidors són els policies amb el seu escut, el seu casc i les seves porres com a armes en comptes de banyes. I en aquest cas no hi ha tanques per protegir-te, sols val que corris més que ells i que et donin per perdut.

Mentrestant, alguns polítics han afirmat que els alumnes del Lluís Vives eren violents i els han qualificat de “enemics”. Aprofito per recordar que la política és l’habilitat humana per treballar en conjunt. Dono per suposat que en aquest cas el conjunt som tots els ciutadans de la societat.

• Quina confiança ens poden generar uns politics que han negat l’evident brutalitat policial?
• A qui li interessa una educació de baixa qualitat?
• Quines conseqüències tindrà una societat sense capacitat crítica?
• Cap on volem que camini la humanitat?
• Ens quedarem de braços creuats?

Són preguntes que tots deuríem fer-nos alguna vegada. A vegades el més important no són les respostes sinó les preguntes. A vegades el més important és viure de forma conseqüent amb la nostra manera de pensar. A vegades penso que el poble encara té molta feina per davant.